Sobre el conjunt

El conjunt de flautes de bec Sforzinda va ser fundat el 2000 a Barcelona prenent el seu nom de la ciutat ideal que va projectar Antonio di Pietro Averlino (conegut també com a Filarete) en el seu Trattato di architettura (ca. 1465). El conjunt consta dels cinc membres permanents, Joan Izquierdo (director musical), Andreu Brunat, Victoria Cancelli, Joan Escoda i Tiam Goudarzi, als que sovint s'afegeixen fins a tres flautistes més per a aconseguir textures més orquestrals. Toquen un espectacular conjunt de flautes del Renaixement construït per Bob Marvin a partir dels originals que hi ha al Kunsthistorisches Museum de Vienna, amb diapasó la’ = 460 Hz. A cavall entre l’austeritat de l’orgue i la plena expressivitat de la veu humana, Sforzinda s’ha especialitzat en el període d’entre 1540-1620 i treballa sempre a partir de la notació original.

Des del seu debut a la Fundación Carlos de Amberes (Madrid) el 2001, Sforzinda ha actuat per Espanya, França i Grècia. El seu enregistrament en CD de "Il primo libro di mottetti a 5 ed a 6 voci" d’Orlando di Lasso va ser publicat pel segell Ars Harmonica el 2005.

La nostra filosofia

Inspirats per una conferència sobre l’ethos i la música del renaixement que Bob Marvin va donar al Museu de la Música de Barcelona – i en la qual es van, de fet, conèixer alguns dels membres fundadors d’Sforzinda – l’objectiu principal del conjunt ha sigut la interpretació de polifonia del segle XVI, amb o sense veus. Com a grup creiem que la interpretació purament instrumental del repertori vocal no s’ha explorat encara amb la profunditat que mereix. El gust del nostre temps, potser per la influència d’una ja força llarga tradició instrumental de caire virtuosístic, sembla dur més fàcilment cap a estils brillants d’interpretació instrumental, plens de glosses i de tota mena d’ornamentacions fetilleres, que cap a la dignitat i la simplicitat seductora de les línies vocals pures. Avui en dia, els conjunts del Renaixement inclouen poca polifonia vocal en els seus programes, i quan ho fan és quasi sempre per a mostrar algunes de les famoses i difícils glosses escrites en la època per a alguna peça determinada, o un intent de reconstrucció d’aquella pràctica. Nosaltres considerem més important explorar el caràcter i la naturalesa de cada peça que fem abans d'ornamentar-la com a bojos. Al capdavall, tocant música vocal tenim textos, i confiem que aquests ens han d’orientar en la direcció correcta.

El treball a partir de la notació original és un altre aspecte important de la nostra aproximació a la interpretació. Més enllà dels avantatges de caire pràctic de tocar amb particel·les enlloc de partitures (instem als escèptics de intentar tocar una peça a vuit veus des de la partitura en transcripció moderna!), sentim que el tocar des de la notació instrumental aporta resultats més interessants i autèntics per les estrictes exigències que fa en la nostra involocració i atenció com a interprets. Creiem que el millor document per a apropar-se interpretativament a la música (a qualsevol música) és l'escriptura original, que és la més perfecta que té per a transmetre's. La notació original expressa la riquesa rítmica inherent com cap altra, oferint al lector una gran llibertat d'organització rítmica que la grafia musical moderna, amb la utilització de compassos, no pot expressar sino d'una manera molt tosca.

Finalment, has de saber que tots els nostres enregistraments (comercials o pas) els presentem sense cap mena de edició, és a dir, absolutament “live”.

Ciutat ideal

Sforzinda és el nom de la ciutat ideal de Filarete.
Més informació…